dijous, 26 de desembre del 2013


80 anys FETE-UGT a les Terres de Lleida.


 "Sense adonar-nos (...) vivim la normalitat de la vida quotidiana (....). De fet és així com avança la història, amb el dia a dia, no només amb els grans invents, les revolucions i les... guerres." (Rosa Regàs, 2004)
 
 
Cert, sense adonar-se’n, un grup de mestres i professors feien història quan, al desembre de 1933, presentaven FETE, el sindicat d’Ensenyament de la UGT, a les Terres de Lleida. Docents rebels i apassionats pels canvis educatius que es produïen al país, activistes socioculturals en la Lleida republicana; com deia la Pepita Reimundi: ‹‹érem gent jove, uns idealistes, gent de soca amb fortes arrels teòriques››: les germanes Uriz –la Pepita i l’Elisa-, la Dolors Piera, el Ramon Costa Jou, el Josep Alcobé, el Pere Garcia Lamolla, el Pau Xuriguera, el Frederic Godàs, el Ricard Barqué...
 
 
 


 Josefa Úriz: la mestra, la dirigent
 




Josefa Uriz Pi fou la Presidenta del nou sindicat lleidatà sota el nom d'ATELL (Associació dels Treballadors de l'Ensenyament de Lleida)  vinculada a FETE-UGT

Seguidora dels principis de  la "Institución Libre de Enseñanza",  coeducació, laïcisme i treball experimental; d’ella es va dir que era la dona que més sabia de pedagogia a Catalunya.

http://escolalleida.blogspot.com.es/2016/05/josefa-i-elisa-uriz-pi-duesmestres.html

http://www.badostain.net/descargas/espanol.pdf

http://www.publico.es/politica/530506/la-transicion-borro-los-nombres-de-las-mayores-defensoras-de-la-educacion-publica
 
 http://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/23840/dones3uriz.pdf?sequence=1  (una biografia elaborada pel professor de la UdL, Quintí Casals)

 Frederic Godàs: l'activista
 
 
Frederic Godàs i Vila, fill del fundador del mític Liceu Escolar,  Secretari d'ATELL, l'Associació de Treballadors de l'Ensenyament, la FETE  lleidatana.
 
Objectiu: “una escola radicalment nova, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat humana (...) i en el sentiment universal de solidaritat (...) sobre la base de la supressió de tot tipus de privilegis”

http://escolalleida.blogspot.com.es/2014/05/frederic-godas-i-vila-director-de-la_31.html
 
.
 Josep i Carolina: de la Granadella

Aquella primera FETE, que a les nostres contrades adoptaria el nom d’ATELL (Associació Treballadors de l’Ensenyament de Lleida), aviat s’estendria arreu el territori.
Josep Barrull i Carolina Zavalla eren dos joves mestres destinats aquell 1933 a La Granadella (Garrigues)

http://www.ugtcatalunya.cat/historia/josep-barrull-i-carolina-zavala-de-la-granadella-a-maracaibo/


 "Batec": Una revolució pacífica

El grup “Batec” i una reflexió que si l’oblidem “som pell”.

El moviment sindical i la renovació pedagògica han estat íntimament lligats des dels seus orígens i així ha de continuar..., és fonamental per avançar cap una educació que garanteixi els principis de qualitat i equitat.

http://escolalleida.blogspot.com.es/2013/04/batec-una-revolucio-pacificade-mestres_13.html



Un "Batec" a Soses

 Herminio Almendros: Projectes renovadors
 
 

El professor de l’escola de mestres, Jesús Sanz i l’inspector Herminio Almendros introduïren al nostre país les tècniques del pedagog francès, Celestine Freinet.

De l’Almendros va dir Jacint Pallejà, mestre a Os de Balaguer: “Era un home sensible i treballador el qual, de cara a la transformació escolar i social, impulsava projectes educatius innovadors”.

http://www.ugtcatalunya.cat/historia/matrimoni-almendros-cuyas/
 
La Cooperativa Freinet


Butlletí del cooperativistes freinetians

Mestres que fonamenten la seva tasca docent amb les tècniques Freinet d'Escola Activa, organitzen aquell 1933, en una trobada batequista, a Pugverd la Cooperativa de la Impremta a l’Escola.

Parlem de la Cooperativa i els “companys impremtistes” com els anomenava l’inspector Almendros.

 


http://escolalleida.blogspot.com.es/2013/10/octubre1933-naixia-la-cooperativa.html
.
 Aigé i Casamajó: uns mestres de Menàrguens
 
Alumnes i mestres escola de Menàrguens (curs 35-36)

 
 
Els cooperativistes freinetians escollien com a membres de la Comissió de Comptes a Bernardo Corral, mestre a Monistrol, i als ensenyants de Menàrguens Luís Aigé i Josep Casamajó.

...A Menarguens s’editava la revista “Inquietud” on explicitaven els seus ideals republicans: “Educació i Instrucció és el millor patrimoni que podem posseir, és una riquesa que res ni ningú ens pot arrabassar”.

http://www.ugtcatalunya.cat/historia/lluis-aige-i-la-revista-inquietud/
 
 
 Josepa Reimundi: endavant
 
“Érem un grup ple d’idealisme, conscients que no recolliríem el fruit del nostre treball i la nostra entrega” (Josepa Reimundi, estudiant de magisteri al 33)
Foto: 80 anys de FETE a les terres de Lleida. Els precursors (8)
“Erem un grup ple d’idealisme, conscients que no recolliríem el fruit del nostre treball i la nostra entrega” (Josepa Reimundi, estudiant de magisteri al 33)
Joves estudiants s’afegeixen al projecte fetista, un projecte engrescador.
http://escolalleida.blogspot.com.es/2013/12/entrevista-josepa-raimundi-mestra.html
 Joves estudiants s’afegeixen al projecte fetista, un projecte engrescador.




Cinc "Missions Pedagògiques" a les terres de Lleida
 
Docents renovadors i estudiants de la Normal protagonitzen cinc“Missions Pedagògiques” que s’organitzen a les nostres contrades.


 Del disset al vint-i-cinc de setembre de 1932 una missió a la Vall d’Aran, del deu al divuit de febrer del 33, ara a la Plana de Lleida (Montoliu, Sudanell, Bell-lloc d’Urgell, Vilanova de la Barca, Termens, Menàrguens i Artesa de Lleida), del trenta de març a l’u d’abril del 34 a Artesa de Segre i pobles de l’entorn (La Foradada, Alentorn, Vilanova de Meià i Santa Maria de Meià), el mateix any, aprofitant la jornada del Primer de Maig, s’organitza una altra sortida pedagògica, aquesta vegada a Cervià de les Garrigues; la darrera, del set al catorze de juliol del 34, a diverses poblacions al voltant de la serra del Cadí (Tuixent, Josa, Gosol, La Vansa, Fornols i Adraen).


 "Renovació": mestres dels Pallars
 
 

Temps d’il•lusió col•lectiva a l’àmbit de la cultura i l’educació.

Al Pallars sorgia el grup “Renovació” que es definia com “idea lliure, forta, espontània; l’expressió i el nexe, el comú denominador d’un grapat d’esperits joves, inquiets”
 Pere Bigatà: als estius a Esterri
 
A les Valls d’Àneu; allà on, encara avui hi ha qui recorda al “monsieur” que pels estius arribava de París.
Escola d'Enviny
 
De jove, abans de la guerra, director d’aquelles colònies organitzades per l’Ajuntament de Barcelona, adreçades a les classes menys afavorides. Entre altres, havia dirigit les colònies de l’Escola del Mar i l’Escola del Bosc, a Sant Hilari Sacalm i Martorelles.

  Dolors Piera: l'ànima de l'escola

 
Al febrer del 2002, la Teresa Pàmies escrigué un article amb motiu del traspàs de la seva amiga, Dolors Pierra; es titulava “Dolors Piera, entre els rosers”. Al darrer paràgraf es  llegeix: “En la seva carta, que guardo com un tresor,  [la Dolors] s’acomiada amb aquestes paraules: “Continua essent la mateixa que m’ensenyà a cantar la Internacional.” La cantàvem quan anàvem de miting per les nostres terres noguerenques. La Dolors Piera no ho va oblidar. Jo tampoc.”
 

Ramon Costa Jou: ensenyava a ser lliures
 
Quan la Federació s’estructura  a nivell de Caralunya, el secretari de Premsa i Propaganda, i després Secretari d’Organització, serà Ramon Costa Jou.

S’exilià a Mexicà i un dels seus alumnes, Jesús Elizondo, ens deia: “Quan he anat a Espanya he dit amb orgull que vaig ser educat per un mestre republicà  que em marcà per sempre amb valors com la no violència, el respecte, la responsabilitat, la integritat i l’amor humanista. Ramon Costa Jou”.

http://www.ugtcatalunya.cat/historia/ramon-costa-jou/

 
 
 
 

 Josep Alcobé: al Comitè Federal
 
El representant dels fetistes de la Regió Nord-est (Catalunya, Aragó i Balears) al Comité Federal  serà Josep Alcobé.
 

“Explica tot el que fas, als alumnes i també als pares,(...). Lliga l’entorn amb el treball de classe. Fes entrar la premsa per a què també es visqui l’actualitat (...). Busca companys amb qui puguis discutir els teus problemes...”

http://www.ugtcatalunya.cat/historia/josep-alcobe/

 
 

.
 



Carme Español: Una combatent per la llibertat

 
 

Davant la sublevació militar del 36, la mestra lleidatana Carme Español Masip, s’integra en un grup sanitari organitzat per FETE-UGT.
 
Es grup fetista es destinat al front d’Osca. Carme  es troba amb el  metge, brigadista italià, Francesco Scotti.
 
Mai més se separarien.
 
 
 

 Antoni Benaiges: cacera al mestre
 
Allà on la sublevació  triomfà  s’inicia la cacera als “primers ciutadans de la República”, els mestres.

Antoni Benaiges, mestre al 36 en un poblet de Burgos, vinculat al magisteri renovador de les nostres comarques  (era l'associat 31 de la Cooperativa Freinet); als seus escrits en "Colaboración", butlletí de l’entitat, escrivia que volia crear amb altres mestres un "Batec", com el que funcionava a les terres de Lleida.

Tres anys abans, essent director de la Graduada de Vilanova i la Geltrú, el sindicat li havia encomanat la redacció  dels estatuts de la FCTE (Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament), la FETE a Catalunya.

http://escolalleida.blogspot.com.es/2016/05/el-mestre-que-va-prometre-elmar.html
 
http://desenterrant.blogspot.com.es/


Victor Colomer: alcalde de Barcelona
 
 

El  dia que els feixistes ocupaven la ciutat, gener del 39,  el Cap de les oficines de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, l’Artur Martorell, ho recordava en les seves memòries; “Aquest matí l’Ajuntament estava desert,(...) Llavors ha arribat el president, Víctor Colomer, i diversos consellers amb les secretàries que han començat a recollir papers. Allò era la fi”. 

http://www.ugtcatalunya.cat/historia/lexili-mexica-de-la-familia-colomer-vilasetru/
 

 
Montserrat Salafranca: temps de foscor
 
I Començà la depuració dels mestres.

Josefina Aldecoa, en “Diario de una maestra”: “El miedo adaptaba distintas formas. Miedo por el destino de Ezequiel, miedo a ser denunciada, miedo a encontrarme sin trabajo”.

La realitat d’un país que així definia Salvador de Madariaga: 

 “... hoy en día todos los españoles son desterrados. Antes de 1936, todos los españoles vivían en España y en libertad. Hoy, unos cientos de miles viven en libertad desterrados de España; y el resto vive en España desterrado de la libertad”.

Montserra Salafranca es quedaria aquí.
 
http://maestrasrepublicanas.blogspot.com.es/2012/01/montserrat-salafranca-llados.html

 Ricard Barqué: joventut escapçada
 
L’exili fou el destí de la majoria dels primers fetistes.
 
Hector, fill de Ricard Barqué, que havia presidit l’assemblea constitutiva de FETE a les nostres contrades, aquell llunyà desembre del 33, ens explicava: “Estic molt orgullós del meu pare (...) al febrer del 39 vaig sortir amb els meus pares i altres alumnes i passàrem la frontera (...) on havíem de ser recollits per uns mestres suïssos  i passar a Suïssa. Però no va poder ser (...) Així que ens vam haver de quedar a França. El meu pare patia del cor i morí a Dijon al 1941 (...) treballava de manobre (...)”.

http://www.ugtcatalunya.cat/historia/ricard-barque/
 
 
.
 Domingo  Tirado: l'esperança del retorn
 

 
Molts, amb l’esperança del retorn, mantenien l’espurna de l’organització. L’inspector Domingo Tirado era un d’ells.
 

”Tan debò aquesta Assemblea sigui la darrera que celebrem a Mèxic, que el proper any FETE pugui reunir-se en un congrés a Madrid, capital heroica de la nostra República, ja alliberada dels franquistes criminals i traïdors” (setembre del 45)

http://escolalleida.blogspot.com.es/2014/05/domingo-tirado-benedi-unreferent.html

.

Alexandre Tarragó: un mestre a Santiago de Xile
 
 
“... recibimos como una bocanada de aire fresco la presencia de nuestro maestro de español Alejandro Tarragó que había llegado a Chile  exiliado de la República española. Nos embargó ni más ni menos que en la lectura de Cervantes y sobre todo de Quevedo. Estaba ahí para ofrecer una alternativa cultural española (...) Tarragó nos abría el horizonte.” (Carlos Fuentes, escrptor)

A l’hora,  les  seves aportacions a l’àmbit de la cultura i l’ensenyament, enriquien el país que els acollia.

http://www.ugtcatalunya.cat/historia/alexandre-tarrago-un-mestre-republica-a-santiago-de-xile/
 
 Sergio López: llibertat, alè per crèixer
 
El professor Jordi Garcia definia el franquisme com L’entreacte  d’una història interminable, un parèntesi que acabaria tancant-se per tornar a la raó i a la llibertat, perquè no podia ser de cap altra manera tot i que s’allargués més del que es podia suportar”

Amb la mort del dictador i l’avenç cap a la democràcia, quan molts ens preguntàvem com seria la societat que sorgiria d’aquella transició que plegats havíem iniciat, amb grans incerteses, dubtes i contradiccions, reeixia la FETE-UGT, era el 1977.

El Sergio López ens explicava que ho feien “per solidaritat amb la resta de treballadors i per raons d’eficàcia sindical.”. Afegia “En aquell moment els afiliats a la FETE de Lleida érem uns 10 i significativament en un nombre tan reduït hi havia representants de tots els sectors de l’ensenyament.

http://www.ugtcatalunya.cat/historia/sergi-lopez-castro/

 
 
 
Agitadors de consciències
 
Que  deixaren empremta, tan a l’àmbit del sindicalisme com el de la renovació pedagògica.

Fins aquí un exercici de memòria històrica per commemorar els 80 anys de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT a les terres de Lleida, FETE.

Al tinter romanen molts d’aquells “agitadors de consciències”, així  va definir la Teresa Pàmies als homes i dones de la FETE, als quals  hem de recuperar de l’oblit: el Ramon Costafreda, les germanes Pepita i Carmen Roure, el Josep Santaularia, el Pere Garcia Lamolla, la Carmen Español, el Josep Vilalta, els germans Josep, Miquel i Rosend Vigatà, l’Elisa Uriz, l’Andreu Rodamilans, l’Hortensia Vallejo, el  Màrio Aleixandre, el Pau Xuriguera, el Manel Bergés...

Sense oblidar que aquell desembre del 33 dos grans de la renovació pedagògica, el Jose de Tapia i el Patricio Redondo, ambdós llibertaris, foren partícips  del projecte;  perquè, com ens havia dit la Josepa Reimundi, la Bepeta: “FETE era el sindicat dels mestres”

 

Epíleg: passat, present i  futur de la nostra lluita.
 
 
 
Com a primera força sindical en l’àmbit educatiu a les terres de Lleida, són molts els reptes que se’ns presenten i que com a part d’un sindicat de classe, la UGT, volem afrontar amb els altres sectors del món laboral.
 

http://www.lleidaalminut.com/noticies/view/id/3953/ramon/moreno/fete/ugt/sindicat/ensenyament/passat/present/futur/formacio/inici/80/anys/?utm_source=hootsuite&utm_campaign=hootsuite